Normal view MARC view ISBD view

Comparación de la extensión de la muda posjuvenil en el ruiseñor pechiazul ibérico (Luscinia svecica azuricollis) con dos subespecies próximas geográficamente / Daniel Alonso, Juan M. Barbarin, Blanca Fernández-Eslava, Juan Arizaga.

Contributor(s): Alonso Urmeneta, Daniel, 1957- | Barbarin García, Juan M, 1975- | Fernández Eslava, Blanca | Arizaga, Juan, 1980- | Aranzadi Zientzia Elkartea.
Material type: materialTypeLabelComputer fileSeries: n. 72. Munibe Ciencias Naturales.Analytics: Show analyticsPublisher: Donostia : Aranzadi Zientzia Elkartea, 2024Description: Online first.Content type: texto (visual) Media type: electrónico ISSN: 214-7688; eISSN 2172-4547.Other title: Comparison of the post-juvenile moult extent in Iberian bluethroats (Luscinia svecica azuricollis) in relation to two geographically nearby subspecies.Subject(s): Anillamiento | aves de montaña | aves ibéricas | fichas de muda | muda parcialOnline resources: Click here to access online Summary: El ruiseñor pechiazul ibérico Luscinia svecica azuricollis es una subespecie que cría en zonas de montaña del noroeste de la Península Ibérica y que cuenta con una reducida ventana temporal para mudar entre la cría y la migración. En este artículo se describe la extensión de la muda posjuvenil del ruiseñor pechiazul ibérico a partir de ejemplares capturados en el Sistema Central (concretamente, en Sierra de Béjar) y testamos si difiere de la de las dos subespecies más próximas geográficamente (L. s. namnetum y L. s. cyanecula) que, teóricamente, disponen de un periodo de tiempo mayor para mudar al criar en zonas bajas. La extensión media de la muda posjuvenil del pechiazul ibérico incluye 3,8 grandes cobertoras y 0,10 terciarias. Sólo un 5% de las aves muda las terciarias y menos de un 5% muda la cobertora carpal, álula o rectrices. La extensión de la muda no varió significativamente entre sexos pero sí entre subespecies, siendo el número de grandes cobertoras mudadas en L. s. azuricollis similar a L. s. cyanecula, pero significativamente inferior a L. s. namnetum. En consecuencia, la variabilidad intraespecífica en la extensión de la muda posjuvenil del pechiazul podría reflejar limitaciones de tiempo y recursos provocadas por la latitud y/o altitud de cría. Así, los efectos de la altitud sobre la muda serían equivalentes a los que se dan en poblaciones de latitudes altas. Estos resultados son relevantes al considerar las implicaciones que esto podría acarrear en un contexto de cambio climático.Summary: The Iberian bluethroat (Luscinia svecica azuricollis) is a subspecies that breeds in the mountain ranges of the north-western part of the Iberian peninsula, with a relatively time-constrained window for moulting after breeding and before the autumn migration. This article aims to describe the extent of the post-juvenile moult of Iberian bluethroats based on birds captured in the Central System (specifically, in Sierra de Béjar), and test whether it differs from that of the other two geographically closest subspecies (L. s. namnetum and L. s. cyanecula) which, theoretically, have a longer period of time for moulting. On average, bluethroats moulted 3.8 greater coverts and 0.10 tertials (95% of the birds did not moult any tertials). The percentage of birds moulting their carpal covert, alula or any rectrice was less than 5%. The extent of the moult did not vary in relation to sex, but subspecifically, with the number of greater coverts moulted in L. s. azuricollis being statistically equal to L. s. cyanecula, but significantly lower than L. s. namnetum. Interannual variability in the extent of post-juvenile moult may reflect the effects of climate change on mountain shrubland habitats in the Mediterranean region, one of the most threatened ecosystems of the Iberian peninsula.Summary: Paparrurdin iberiarra Luscinia svecica azuricollis Iberiar Penintsulako ipar-ekialdeko mendietan ugaltzen den espeziea da eta ugaltzeko eta migratzeko prozesuen artean muda egiteko denbora tarte laburra du. Artikulu honetan, Erdialdeko Sisteman (Béjar mendilerroan zehazki) harrapatutako aleetan oinarrituz, paparrurdin iberiarraren nerabezaro ondoko muda deskribatzen da. Era berean, geografikoki gertuen dauden bi subespezieekiko (L. s. namnetum eta L. s. cyanecula) desberdina ote den testatzen dugu; bi subespezie hauek teorikoki altuera gutxiagoko eremuetan muda egiteko denbora tarte luzeagoa dute. Paparrurdin iberiarrean nerabezaro ondoko mudak 3,8 estal-luma handi eta 0,10 hirugarren mailako luma barne hartzen ditu. Aleen %5ek bakarrik aldatzen dituzte hirugarren mailako lumak eta %5ek baino gutxiagok aldatzen dituzte karpo-luma, alula edo errektrizeak. Mudaren zenbateraikoa sexuen artean ez da esanguratsuki desberdina baina bai subespezieen artean, oso desberdina baita: L. s. azuricollis eta L. s. cyanecula motakoen artean aldatutako estal-luma handien kopurua antzekoa da baina L. s. namnetum aleetan baino nabarmen txikiagoa. Hortaz, espeziearen baitako nerabezaro ondoko mudaren zenbaterainokoaren aldagarritasunak denbora eta baliabide mugak islatu litzake, latitudeak edota altitudeak eragindakoak. Horrenbestez, altitudeak mudan duen eragina iparraldeko latitudeetako populazioek dutenaren parekoa izango litzateke. Emaitza hauek garrantzitsuak dira klima-aldaketako testuinguru batean honek izan lezakeen eraginari ereparatuz gero.
Tags from this library: No tags from this library for this title. Log in to add tags.
No physical items for this record

El ruiseñor pechiazul ibérico Luscinia svecica azuricollis es una subespecie que cría en zonas de montaña del noroeste de la Península Ibérica y que cuenta con una reducida ventana temporal para mudar entre la cría y la migración. En este artículo se describe la extensión de la muda posjuvenil del ruiseñor pechiazul ibérico a partir de ejemplares capturados en el Sistema Central (concretamente, en Sierra de Béjar) y testamos si difiere de la de las dos subespecies más próximas geográficamente (L. s. namnetum y L. s. cyanecula) que, teóricamente, disponen de un periodo de tiempo mayor para mudar al criar en zonas bajas. La extensión media de la muda posjuvenil del pechiazul ibérico incluye 3,8 grandes cobertoras y 0,10 terciarias. Sólo un 5% de las aves muda las terciarias y menos de un 5% muda la cobertora carpal, álula o rectrices. La extensión de la muda no varió significativamente entre sexos pero sí entre subespecies, siendo el número de grandes cobertoras mudadas en L. s. azuricollis similar a L. s. cyanecula, pero significativamente inferior a L. s. namnetum. En consecuencia, la variabilidad intraespecífica en la extensión de la muda posjuvenil del pechiazul podría reflejar limitaciones de tiempo y recursos provocadas por la latitud y/o altitud de cría. Así, los efectos de la altitud sobre la muda serían equivalentes a los que se dan en poblaciones de latitudes altas. Estos resultados son relevantes al considerar las implicaciones que esto podría acarrear en un contexto de cambio climático.

The Iberian bluethroat (Luscinia svecica azuricollis) is a subspecies that breeds in the mountain ranges of the north-western part of the Iberian peninsula, with a relatively time-constrained window for moulting after breeding and before the autumn migration. This article aims to describe the extent of the post-juvenile moult of Iberian bluethroats based on birds captured in the Central System (specifically, in Sierra de Béjar), and test whether it differs from that of the other two geographically closest subspecies (L. s. namnetum and L. s. cyanecula) which, theoretically, have a longer period of time for moulting. On average, bluethroats moulted 3.8 greater coverts and 0.10 tertials (95% of the birds did not moult any tertials). The percentage of birds moulting their carpal covert, alula or any rectrice was less than 5%. The extent of the moult did not vary in relation to sex, but subspecifically, with the number of greater coverts moulted in L. s. azuricollis being statistically equal to L. s. cyanecula, but significantly lower than L. s. namnetum. Interannual variability in the extent of post-juvenile moult may reflect the effects of climate change on mountain shrubland habitats in the Mediterranean region, one of the most threatened ecosystems of the Iberian peninsula.

Paparrurdin iberiarra Luscinia svecica azuricollis Iberiar Penintsulako ipar-ekialdeko mendietan ugaltzen den espeziea da eta ugaltzeko eta migratzeko prozesuen artean muda egiteko denbora tarte laburra du. Artikulu honetan, Erdialdeko Sisteman (Béjar mendilerroan zehazki) harrapatutako aleetan oinarrituz, paparrurdin iberiarraren nerabezaro ondoko muda deskribatzen da. Era berean, geografikoki gertuen dauden bi subespezieekiko (L. s. namnetum eta L. s. cyanecula) desberdina ote den testatzen dugu; bi subespezie hauek teorikoki altuera gutxiagoko eremuetan muda egiteko denbora tarte luzeagoa dute. Paparrurdin iberiarrean nerabezaro ondoko mudak 3,8 estal-luma handi eta 0,10 hirugarren mailako luma barne hartzen ditu. Aleen %5ek bakarrik aldatzen dituzte hirugarren mailako lumak eta %5ek baino gutxiagok aldatzen dituzte karpo-luma, alula edo errektrizeak. Mudaren zenbateraikoa sexuen artean ez da esanguratsuki desberdina baina bai subespezieen artean, oso desberdina baita: L. s. azuricollis eta L. s. cyanecula motakoen artean aldatutako estal-luma handien kopurua antzekoa da baina L. s. namnetum aleetan baino nabarmen txikiagoa. Hortaz, espeziearen baitako nerabezaro ondoko mudaren zenbaterainokoaren aldagarritasunak denbora eta baliabide mugak islatu litzake, latitudeak edota altitudeak eragindakoak. Horrenbestez, altitudeak mudan duen eragina iparraldeko latitudeetako populazioek dutenaren parekoa izango litzateke. Emaitza hauek garrantzitsuak dira klima-aldaketako testuinguru batean honek izan lezakeen eraginari ereparatuz gero.

There are no comments for this item.

Log in to your account to post a comment.
© 2017 - Aranzadi Zientzia Elkartea